DOBLE EXCEPCIONALITAT TDAH I ALTES CAPACITATS

El xiquet que presenta TDAH i altes capacitats pot ser considerat dins del grup d'alumnat d'alta capacitat conegut com “doblement excepcional”. Si es defineix de manera general, la doble excepcionalitat pot ser entesa com la possessió d'un alt potencial i una discapacitat (Assouline & Whiteman, 2011; Foley Nicpon, Allmon, Sieck & Stinton, 2011; Dixon & Moon, 2006; Baum & Owen, 2004; Neihart, 2000). Aquesta paradoxa es conforma llavors a partir de la combinació d'una alta capacitat en àrees específiques amb dificultats d'aprenentatge, en l'atenció, dèficits sensorials, desordres emocionals greus, deficiències motrius, i deficiències cognitives (Pardo de Santayana,2002).

En aquest sentit, destacar que aquesta doble excepcionalitat pot generar una problemàtica en l'àmbit social a causa dels estereotips creats sobre aquest tipus de discents. Es té la creença que un alumne amb TDAH presenta una sèrie de conductes inadequades amb conseqüències greus per al seu procés d'inclusió en el grup-classe, en la societat en general i, fins i tot, en l'àmbit familiar. Però, a més, a aquesta sèrie de creences, s'ha de sumar el handicap derivat de l'expectativa d'assoliment que es genera per la seua condició d'alumne amb altes habilitats, és a dir s'espera que la seua conducta siga més pareguda a la d'un xiquet amb altes capacitats que al d'un estudiant amb TDAH. D'aquesta manera, es deixa a un costat les necessitats que demanden per la seua condició de doblement excepcional tant en l'àmbit extern (context) com a intern (desenvolupament individual). 

Esmentar que aquest apartat se centra en aquells alumnes que presenten TDAH i altes capacitats, tractant de definir les característiques similars d'ambdues excepcionalitats amb l'objectiu d'oferir una resposta educativa que pal·lie les conductes inadequades que presenten aquest tipus d'alumnes.
Com s'ha comentat anteriorment, alguns xiquets amb TDAH poden presentar superdotació, ja que com plantegen en l'article “ADHD and giftedness: What do we really know?” Kaufmann, Kalbfleisch, i Castellanos (2000), “Cal ser conscients que la superdotació i el TDAH poden coexistir”.  

Por Andres Marin Jarque [CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], undefined.

Així mateix, la co-ocurrència de TDAH i altes capacitats és molt complexa tant per a la identificació com per a la intervenció, a causa de les característiques superposades que ambdues presenten (Baum, Olenchak i Owen, 1998) i els diagnòstics erronis que amb freqüència ocorren amb alumnes que presenten altes capacitats, on són etiquetats de TDAH sense ser-ho. Destacar que una altra de les característiques d'aquest tipus de doble excepcionalitat és que assíduament l'alta capacitat pot emmascarar el TDAH, però al mateix temps la manifestació del TDAH es pot traduir en un pobre acompliment acadèmic i conductes inadequades a nivell escolar, un escenari que porta a un escepticisme per part dels docents sobre la presència d'una alta capacitat en un estudiant (Neihart, 2003).

No obstant açò, alguns investigadors han trobat trets comuns en aquest grup en particular, tals com la baixa persistència en tasques irrellevants, un alt nivell d'activitat i el qüestionament de les regles existents (Webb i Latimer, 1993). A més, tenen tendència a la solitud, avorriment, autocrítica permanent, sensibilitat emocional, dominació i sentiments de rebot cap a figures d'autoritat, menys atenció al detall i dificultat per a canviar de tasca (Flint, 2001).

Així doncs, s'ha pogut comprovar que un xiquet amb TDAH pot posseir altes capacitats, ja que ambdues característiques no són incompatibles entre elles, és més, posseeixen característiques comunes, tots dos grups poden manifestar en ocasions conductes inadequades i dificultats acadèmiques, si bé la desatenció en aquest tipus d'alumnes es relaciona habitualment amb entorns d'aprenentatge avorrits o poc estimulants. En aquest sentit, quan en un alumne coexisteixen el TDAH i les altes capacitats, la pregunta no hauria de ser "què és, TDAH o AACC?” sinó més aviat "com s'ha d'actuar enfront d'aquest tipus d'alumnes?”.

.