QUÈ SÓN LES ALTES CAPACITATS?

Històricament, les altes capacitats han estat lligades a la capacitat intel·lectual, sent la intel·ligència l'únic criteri utilitzat per a la identificació d'aquest tipus de persones. Destacar que no és fàcil definir el concepte d'altes capacitats, d'ací la varietat de conceptes que han sorgit al llarg de la història i la imprecisió d'alguns d'ells.

Fins a fa relativament poc les altes capacitats eren considerades com alguna cosa innata e inamovible, és a dir era qüestió de genètica. Actualment se sap que és el resultat de la suma de factors tant genètics com a ambientals. Per açò, tal com s'explica en la següent cita:
El concepte d'altes capacitats que introdueix la LLOE, encara que no ho defineix, sembla que ha sigut ben acollit per ser un terme més general que el de superdotació i reclama l'atenció també sobre els talentosos, els xiquets/as precoços, i per què no, sobretot aquell alumnat que està demostrant diàriament que pot manifestar conductes pròpies de l'alumnat ben dotat. També perquè el punt fonamental, en parlar d'altes capacitats és el seu caràcter de potencialitat, enfront de l'exigència de rendiment arreplegat per altres conceptes i per la legislació educativa anterior”. (Menges, Díaz, Luque, i Moliner, 2008).

Si bé es proposa utilitzar en aquest treball el terme d'altes capacitats intel·lectuals per englobar la diversitat de conceptes d'aquest col·lectiu, es fa necessària la clarificació terminològica, ja que amb freqüència s'usa de manera errònia. En parlar d'altes capacitats (Artiles, 2005) incloem, en aquest concepte, als alumnes superdotats, precoços i talentosos. Cada tipologia es defineix de la següent manera:
S'entén per alumne superdotat aquell subjecte que combina els elements propis d'un bon sistema de tractament d'informació (intel·ligència elevada) amb l'aspecte cognitiu més productiu (pensament divergent, creativitat) i amb la motivació suficient per a garantir la materialització del seu potencial (González, 1993)

D'una banda, es consideren precoços als alumnes que evolucionen a un ritme més ràpid i activen recursos mentals abans que els seus companys, en el procés de maduració. Al final d'aquest procés, pot igualar-se a la resta dels seus companys o per contra presentar una superdotació.

D'altra banda, el talent respon als conceptes d'especificitat i diferències quantitatives. El talent es caracteritza per alts rendiments en alguna o algunes àrees específiques. “Poden presentar una elevada capacitat en un àmbit, aspecte cognitiu o tipus de processament, i no obstant açò, mostrar un rendiment mitjà o fins i tot baix en altres àrees o dimensions” (Martínez i Guirado, 2012). A continuació es detallen les principals aptituds dels alumnes que presenten talentositat (Castelló, 1995): 
• Talent acadèmic: es tracta d'alumnes que presenten capacitats superiors per a l'aprenentatge malgrat no posseir les característiques pròpies dels alumnes amb superdotació. Tenen una gran facilitat per a assimilar i interioritzar els diferents continguts establits en el currículum i solen obtenir molt bons resultats en la seua etapa educativa. Destaquen a l'hora d'emmagatzemar coneixements i són capaços d'utilitzar grans quantitats d'informació. Malgrat açò, no destaquen quant a creativitat i es desemboliquen millor en situacions rígides i estructurades.

• Talent matemàtic: aquests alumnes es caracteritzen per posseir elevats recursos de representació i manipulació d'informacions quantitatives i numèriques. Solen destacar en l'àrea de matemàtiques, encara que no necessàriament en la resta d'àrees curriculars, ja que la seua capacitat en les àrees verbals sol ser discreta o baixa.

• Talent creatiu: són alumnes que produeixen un gran nombre d'idees diferents i poc freqüents sobre un tema. Destacar que, davant un problema són capaços de trobar diverses solucions, encara que en ocasions els resulte difícil seguir un procés lògic. Per això, manifesten un baix rendiment davant plantejaments educatius molt rígids.

• Talent artístic-figuratiu: es tracta d'alumnes amb grans aptituds per a les arts, tant musicals com a plàstiques. Mostren gran interès per les activitats relacionades amb aquestes àrees, realitzant les tasques de manera detallada i amb un nivell alt de motivació.

• Talent social: la capacitat de lideratge i la consciència social, són trets característics d'aquest tipus d'alumnes. Destaquen per la seua empatia natural i intuïció de les necessitats dels altres. Solen desenvolupar el rol del líder del grup al que pertanyen i dur a terme funcions relacionades amb l'organització del grup.

• Talent verbal: aquests alumnes es caracteritzen per tenir una bona capacitat de comprensió general, ampli vocabulari i molta facilitat per a utilitzar termes lingüístics.

Per a finalitzar, destacar que les diferències intel·lectuals entre l'alumnat comentat anteriorment, pugues haver-se d'almenys, a dues causes diferents: En primer lloc, al diferent ritme de desenvolupament de maduració de cada alumne que pot donar-se dins d'una superdotació o talent, la qual cosa es confirma amb l'edat i si no és així, parlaríem de precocitat intel·lectual. En segon lloc, a causa de la configuració cognitiva de la persona, independentment del ritme de maduració. Aquesta estructura determina una “diferència de sostre”, és a dir, si en finalitzar el desenvolupament cognitiu bàsic, aquest alumne posseeix unes característiques i aptituds superiors a la mitjana, dóna lloc a les configuracions de superdotació, talent, o precocitat.

Finalment, una vegada realitzada aquesta classificació terminològica sobre les altes capacitats, ens adonem que és insuficient per a realitzar una intervenció eficaç.Motiu pel qual, ens veiem obligats a realitzar una explicació sobre les diverses teories i models relacionades amb les altes capacitats.