En aquesta entrada,
es descriuen algunes situacions que poden presentar-se en l'escola que deriven
de la problemàtica d'aquest tipus d'alumnes i que poden limitar la seua
capacitat d'aprenentatge. A més, s'inclouen estratègies didàctiques que han
sigut aportades per diferents autors reconeixent-les com a adequades per a
afavorir una resposta educativa adequada a la seua condició d'excepcional.
Els sistemes
educatius basen generalment l'aprenentatge en la repetició d'una sèrie de
rutines amb l'objectiu que el xiquet “interioritze” els continguts a ensenyar.
Aquest tipus d'alumnes, en general, posseeixen una gran capacitat de comprensió
que els permet captar els conceptes ràpidament i fins i tot avançar per si
mateixos i traure un altre tipus de conclusions. El repetir desenes
d'activitats ho veuen innecessari perquè s'adonen que no van a aprendre més, ja
que són conscient que ho dominen. Aquest procedir igualitari del sistema
educatiu que els discrimina, és a dir que els impedeix evitar les tasques
avorrides i rutinàries perquè no siguen vistos com uns privilegiats; els
produeix avorriment i desmotivació fet que provoca l'aparició de conductes
inadequades en l'aula.
Aquesta
contradicció és la que porta a especialistes i orientadors a dilemes que no
sempre es resolen de forma òptima per a l'alumne i li creen situacions
inestables. Webb et al., ho plasmen en “Misdiagnosis and dual diagnoses of
gifted children and adutls” (2004, pàg.44-45) reproduint el testimoniatge d'uns
pares: El diagnòstic de la
doble excepcionalitat del TDAH i altes capacitats és sens dubte un cercle
viciós. Aquests xiquets no semblen encaixar bé enlloc. El que hem viscut amb el
nostre fill, ara de 14 anys d'edat, és que generalment s'han centrat més en els
seus punts febles (els símptomes del TDAH) que en els seus punts forts (la seua
alta capacitat). Açò està en contrast amb el que necessita, perquè sabem que
els símptomes del TDAH milloren quan té els reptes apropiats. Per açò, quan es
veu obligat a treballar en un entorn sense reptes, ell lluita per a acabar el
treball i llavors se li etiqueta com “desmotivat”. A més destacar que sovint,
se li ha negat un desafiament apropiat a causa dels seus símptomes de TDAH.
En aquest sentit,
la falta de mesures de flexibilització escolar en alumnes doblement
excepcionals pot portar-los, com hem comentat en l'apartat anterior, a una
inadaptació escolar que pot provocar estats d'ansietat de diferent grau,
conductes disruptives, inestabilitat emocional, etc. Resulta obvi doncs, que s'han de
realitzar adaptacions curriculars per a aquest tipus d'alumnat tenint en compte
les característiques de les seues altes capacitats i les dificultats que els
pot implicar el TDAH.
No hay comentarios:
Publicar un comentario