INTERVENCIÓ EDUCATIVA I RESPOSTES EDUCATIVES PER ALUMNES AMB TDAH I ALTES CAPACITATS

Després de l'explicació de les característiques de l'alumne amb TDAH i AACC es podrà començar a dissenyar, sobre la base de tota la informació arreplegada anteriorment, la intervenció educativa que millor s'adapte a l'estil d'aprenentatge, nivell de competència curricular, creativitat, conducta, motivació i interessos de l'alumne. cal destacar que, malgrat estar enfocada als alumnes doblement excepcionals, pot resultar beneficiosa per a la resta de l'alumnat del centre, sempre que es realitzen les adaptacions necessàries.

D'altra banda, com s'ha comentat anteriorment, la detecció primerenca dels alumnes que presenten TDAH i AACC és de vital importància per a desenvolupar una intervenció eficaç que permeta desenvolupar al màxim les seues potencialitats. Per açò, seria convenient una correcta interrelació entre l'etapa d'Educació Primària i Educació Infantil, de manera que se'ls preste una atenció primerenca amb l'objectiu d'evitar possibles conductes inadequades a causa de la seua falta de motivació.

En aquesta línia, en l'apartat següent es presenten algunes respostes educatives per a l'alumnat amb TDAH i altes capacitats que han sigut suggerides per diversos autors, en considerar-les adequades per a promoure l'aprenentatge d'aquest tipus d'alumnes.

Respostes educatives per a alumnes amb TDAH i altes capacitats

L'acceptar que un alumne pot tenir aqueixa doble excepcionalitat (TDAH i AACC) i l'explorar com aquestes condicions interactuen en cada individu, serà la manera més òptima d'enfocar el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Per açò,  a continuació es presenta l'aportació d'autors com Lovecky (1999) o Flint (2001) que ens van a ajudar a establir uns criteris generals per a oferir la resposta educativa que aquests alumnes necessiten del seu entorn.

En l'àmbit escolar:

•Un ambient escolar estimulant que promoga un major nivell d'atenció en l'alumnat doblement excepcional i la inhibició de conductes inadequades, explicant alhora amb una ràtio xicoteta que permeta una supervisió més constant i directa sobre l'alumne.

•Assistir a aules específiques per a alumnes amb altes capacitats (Lovecky, 1999).

•Manteniment per part dels docents d'unes expectatives que afavorisquen un “Efecte Pygmalion” en l'alumne, acreixent la seua confiança en si mateix.

•Abordar continguts rellevants que motiven a l'alumne doblement excepcional i resulten significatius per a ell.

•L'ús de les noves tecnologies, ja que solen ser àrea d'interès per a aquest tipus d'alumnes per la facilitat que tenen de centrar l'atenció davant aquests estímuls.

•Instrucció intensiva en habilitats organitzatives i tècniques d'estudi.

•Realització de teràpies cognitives sobre les expectatives que els alumnes tenen dels altres i de si mateixos, així com sobre els seus pensaments i sentiments enfront de la condició doblement excepcional.

•Assessorament i orientació sobretot per a aquells alumnes que hagen tingut una detecció tardana de la seua doble excepcionalitat per a acceptar la seua condició, entendre-la i “fer-li front” (Flint, 2001). 

En l'àmbit familiar:

•Ajudar a ajustar les expectatives respecte a les diferents capacitats i valorar la importància d'un desenvolupament equilibrat.

•Estructurar la vida familiar de forma clara i sistemàtica de manera que se li inculque a l'alumne una disciplina en la seua activitat diària.

•Comunicació amb l'escola: coneixent la resposta educativa que se li està oferint a l'alumne i cooperant en tots aquells aspectes de l'educació integral de l'alumne que siguen susceptibles de col·laboració (Flint, 2001).

Por CristinaMoMarq (Trabajo propio) [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) undefined CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], undefined